4. Cap a un humà virtual: Cèl·lules o ordinadors
El projecte 'Humà Fisiològic Virtual' (VPH per les sigles en anglès) pretén estudiar el cos humà a partir de models matemàtics generats per ordinador. Això faria possible no només entendre-ho millor, sinó poder dissenyar estratègies de tractament personalitzades segons les nostres característiques més particulars.
En paraules de Josep Samitier, seria comparable a "agafar tota la informació disponible i dissenyar la construcció d'un avió a partir de les seves peces i sistemes, inclòs un simulador de vol que permetés practicar el pilotatge". A la pràctica les ambicions no són tan extenses i es concentren en àrees com la diabetis o l'osteoporosi, però la finalitat és molt ambiciosa i això desperta controvèrsies.
Al B·Debate, científics del camp de la biologia com Ángel Raya van dubtar de l'aplicació tan optimista de models matemàtics, assegurant que per investigar les causes de les malalties no es pot anar sol a les matemàtiques, sinó a la cèl·lula i el món real.
Liesbet Geris, professora de Biomecànica a les universitats de Lieja i Lovaina i membre del projecte VPH, considera, però, que no és una competició sinó una col·laboració: els models matemàtics fan servir la informació de la biologia experimental. A més, com succeeix a la natura, "en els models poden aparèixer també propietats emergents. És el que passa, per exemple, en les xarxes de gens, xarxes que no poden contenir-se en un sol cap".