Els científics treballen en la creació de vida artificial per tractar el càncer, crear biocombustibles i eliminar residus

• Bacteris per detectar i tractar cèl·lules tumorals. El redisseny d’aquests microorganismes fa que produeixin una proteïna que els permet enganxar-se a les cèl·lules malignes i atacar-les. Amb aquest tipus de tècnica els científics ja han aconseguit actuar sobre gens causants del càncer (oncogens) en tumors de ratolins.
• Obtenció més ràpida d’opioides. Recentment, científics de la Universitat d’Stanford (EUA) han aconseguit produir narcòtics en una soca de llevat per accelerar la producció d’aquests analgèsics, els més utilitzats per tractar persones amb dolor.
• Medicaments a l’engròs contra la malària. L’artemisina és una molècula que pertany a la família de fàrmacs amb la resposta més eficaç contra la malària. Però l’obtenció en el seu estat natural és molt lenta. Els científics han aconseguit multiplicar per 15 la producció d’artemisina traslladant la seva fabricació a una soca sintètica de llevat, enlloc de la planta original.
• Biocombustible a partir d’E. coli. El redisseny del bacteri E. coli, comú a la nostra flora bacteriana, és capaç de produir biocombustible molt similar al dièsel. Els científics confien en investigacions d’aquestes característiques per potenciar les energies renovables i sostenibles.
• Microorganismes que mengin petroli. El medi ambient també pot ser un dels grans beneficiats pels avenços en biologia sintètica aplicada a l’entorn, gràcies al disseny de bacteris que eliminin contaminants ambientals com ara un vessament de petroli al mar. L’aplicació de microorganismes vius en un medi contaminat per netejar-lo s’anomena biorremediació.

Els següents científics estaran disponibles per atendre als mitjans o entrevistes:

• Jordi Garcia-Ojalvo. Director del Laboratori de Dinàmica de Sistemes Biològics del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Investiga fenòmens dinàmics en bacteris, cèl·lules mare, el sistema immune i el cervell.
• Ricard Solé. Professor d’investigació ICREA. Director del Laboratori de Sistemes Complexos de la Universitat Pompeu Fabra. Li interessen les transicions que han marcat l’evolució de la vida, com l’origen de les cèl·lules, els organismes multicel·lulars, el llenguatge o la consciència.
• Víctor de Lorenzo. Investigador del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC i expert en biorremediació. Aplica la biologia sintètica a l’entorn per aconseguir microbis del sòl intel·ligents per degradar contaminants ambientals.
• Mustafa Khammash. Director del Departament de Ciència i Enginyeria de Biosistemes de l’Escola Federal Politècnica de Zürich (ETH). La seva investigació està focalitzada en els processos de regulació dels gens que controlen, per exemple, la divisió cel·lular.
• Wendell Lim. Professor de Farmacologia Cel·lular i Molecular de la Universitat de Califòrnia a San Francisco i investigador de l’Institut Mèdic Howard Hughes. Estudia el disseny de cèl·lules amb comportaments útils per aconseguir per exemple noves teràpies per reconèixer i tractar cèl·lules tumorals.

El programa detallat de la conferència “Synthetic biology. From standard biological parts to artificial life” (Biologia sintètica. De les parts biològiques estàndard a la vida artificial) està disponible en aquest enllaç.