El cost anual per la pèrdua de capacitat intel·lectual a causa del mercuri és de 9.300 milions d’euros a Europa, dels quals 4.500 a l’Estat espanyol

Barcelona, 17 d’octubre 2014 – Els investigadors han identificat 214 neurotòxics que tenen conseqüències negatives en el desenvolupament cerebral de nens i adolescents, fins i tot des de l’etapa prenatal. Philipe Grandjean, professor de l’Escola Mèdica de Harvard (Estats Units), parla d’una “epidèmia silenciosa”, que suposa una despesa anual de 9.300 milions d’euros a Europa per la pèrdua de capacitat intel•lectual a causa del mercuri, dels quals 4.500 milions d’euros a l’Estat espanyol.

B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, ha reunit avui i ahir als millors experts en epidemiologia i neurociència a CosmoCaixa per discutir sobre les millors tècniques en neuroimatge a l’hora d’analitzar els efectes dels factors mediambientals en el desenvolupament cerebral, des de l’etapa prenatal fins a l’adolescència. 

“Volem conèixer si aquests efectes mediambientals, com la pol•lució de l’aire, l’alimentació o els químics, tenen un efecte sobre el desenvolupament cerebral i la conducta dels nens i adolescents”, resumeix Jordi Sunyer, líder científic d’aquest B·Debate i codirector del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), centre de recerca ISGlobal.

Els elements mediambientals afecten al coeficient intel•lectual dels nens. Encara que la variació pugui ser petita, a nivell poblacional la distribució d’aquesta capacitat cognitiva es desplaça, afectant als grups dels extrems. Mentre que el número de nens amb problemes d’aprenentatge poden augmentar fins a un 50%, els infants superdotats disminuirien un 57%.

Els experts han coincidit en la necessitat d’incloure les tècniques de neuroimatge als grans estudis poblacionals per comprendre els patrons normals de funcionament i desenvolupament neuronal. “Els neurocientífics de diferents disciplines necessitem identificar la correlació entre els factors mediambiental i de neurodesenvolupament”, diu sobre els avantatges de la neuroimatge Jordi Júlvez, coordinador científic d’aquest B·Debate i investigador del CREAL.

Un cost social a llarg termini

Els científics estan interessats en analitzar les finestres de vulnerabilitat del desenvolupament del cervell humà, en què un nivell elevat d’un contaminant –conegut com a neurotòxic– té un efecte sobre la salut de la persona a llarg termini. Sobretot, en edat infantil i adolescent quan necessita la interacció amb l’ambient per configurar-se, però també és més sensible que un cervell madur als agents agressius.

L’aire que respirem, la contaminació atmosfèrica, la qualitat de l’aigua, l’alimentació, els químics industrials i el consum d’alcohol són alguns dels factors ambientals que repercuteixen sobre la salut de les persones. En les etapes primerenques de la vida, des de la gestació fins a la adolescència, els factors químics i altres condicionants ambientals negatius poden perjudicar al sistema nerviós i al desenvolupament neuronal.

Els investigadors busquen la correlació entre l’exposició a factors mediambientals durant els primers anys de vida i la predisposició a patir certes malalties, com l’autisme, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i altres problemes de conducta. També, fins i tot aquests factors poden accelerar l’aparició de malalties a l’edat adulta i accelerar-ne la seva aparició, com les patologies neurodegeneratives del Parkinson i la demència tipus Alzheimer.

Un dels estudis més prometedors del CREAL és el projecte BREATHE, que analitza l’impacte de la contaminació ambiental sobre el desenvolupament cognitiu dels nens en les ciutats. Les escoles estan situades a llocs on hi ha molta contaminació, fins i tot n’hi ha més que a la resta de la ciutat. “Hem observat que la contaminació entra a dins les aules. Hi ha tanta exposició al pati com a dins l’aula i segurament passi arreu del món”, comenta Sunyer.

L’objectiu final d’aquest tipus d’estudis és la prevenció, mitjançant la descripció de les exposicions i les interaccions amb l’ambient que perjudiquen el desenvolupament cerebral, així com l’impuls de polítiques de salut públiques que protegeixin a la població.

PER A MÉS INFORMACIÓ

Núria Jar                                                            

Gabinet de premsa. B·Debate                       

T. +34 696 79 25 37

premsa@bdebate.org