Fer esport millora la salut cerebral i promou la formació de noves neurones

  • L’exercici físic és, conjuntament amb la dieta, la son, la feina, les relacions socials, el nivell i tipus d’activitat cognitiva, o els anys d’escolarització, un dels factors que influeixen la nostra salut cerebral

  • Fer esport fa augmentar el gruix de l’escorça frontal del cervell, millorant el control cognitiu i dels impulsos

  • Un cervell sa promou la salut a la resta del cos: per exemple, un pacient amb bona salut cerebral pot tenir més controlada la diabetes i menys risc de patir cáncer

  • “El cervell és l’òrgan principal de recerca en el segle XXI”, destaca Montserrat Bernabeu, cap de la unitat de dany cerebral de l’Institut Guttman

  • Experts internacionals, coordinats per l’Institut Guttmann, analitzen aquesta setmana els elements que conflueixen a la salut cerebral a CosmoCaixa convocats per B•Debate, una iniciativa de Biocat i l'Obra Social "la Caixa"

05/10/2015

Tenir un cervell sa ajuda a mantenir sa la resta del cos. Les persones amb una bona salut cerebral poden afrontar millor l’envelliment i diverses malalties. Per aquest motiu els científics donen cada cop mes importància a la prevenció de la salut cerebral.

L’exercici físic és un dels factors que influeixen la nostra salut cerebral. “Fer exercici aeròbic fa augmentar el gruix de l’escorça frontal del cervell, millorant d’aquesta manera el control cognitiu i dels impulsos, i contribuint a la formació de noves neurones”, ha destacat avui en roda de premsa Álvaro Pascual-Leone. Director del centre de investigació Berenson-Allen i professor de neurologia a l’Escola Mèdica de Harvard, que participa aquesta setmana a B·Debate, una iniciativa de Biocat i l'Obra Social "la Caixa".

 La creació de noves neurones és un procés molt valuós ja que, tal i com ha subratllat aquest científic, “tendim a pensar que el cervell entra en decadència quan envellim, però abans que comencem l’escola bressol ja hem perdut la major part de els nostres neurones”.

 La salut cerebral s’ha de cuidar perquè permet “partir amb avantatge en cas de lesió cerebral o altres processos com l’estrés”, ha recordat Montserrat Bernabeu, cap de la unitat de dany cerebral de l’Institut Guttman. Segons Bernabeu, a més de l’exercici físic la prevenció ha de tenir en compte aspectes tan diversos com una dieta sana, una vida social activa o unes relacions socials positives, “factors que ajuden a mantenir benestar cerebral”.

 Bernabeu ha subratllat que el cervell és “l’òrgan principal de recerca en el segle XXI” ja que “envelliment, malalties neurodegeneratives són la principal causa de mort al nostre món occidental”. Gustavo Deco, professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, ha destacat que aquesta recerca requereix del treball conjunt de científics de diferents disciplines, des de la neurología fins a la física. Actualment, governs de tot el món han invertit en projectes d’investigació internacionals per cartografiar el cervell humà –projectes BRAIN dels Estats Units i Human Brain Project europeu– i així identificar els factors que influeixen en les malalties neurodegeneratives per prevenir-les al màxim. 

 Gimnàsia per al cervell

Als Estats Units hi ha, pràcticament, un institut de recerca, bàsica o amb orientació clínica, a cada estat dedicat a l’estudi de la Salut Cerebral. Emulant el model d’un gimnàs convencional, els investigadors proposen exercitar el cervell amb rutines d’entrenament personalitzades per a cada persona. Els exercicis inclouen programes d’ordinador com l’aplicació desenvolupada a Catalunya per l’Institut Guttmann, amb altres socis tecnològics i de coneixement clínic, Guttmann,NeuroPersonalTrainer®, estimulació cerebral, consell nutricional, classes de meditació, entrenaments mindfulness, tai chi, ioga o educació del son per millorar la salut cerebral. Altres països com Canadà, Austràlia i Nova Zelanda també han apostat per aquests mètodes. 

Els 10 factors que segons l’evidència científica podrien influir en la salut cerebral són:

- Una dieta equilibrada

- Exercici físic aeròbic

- Meditació i altres pràctiques mildfulness

- Relacions socials postitives

- Tipus i número d’activitats recreatives

- Qualitat del son

- L’activitat laboral (pel que fa la demanda de l’activitat cognitiva)

- Anys d’escolarització

- Manegament de l’estrès

- Entrenament cognitiu

Totes aquests factors contribueixen al que s’anomena reserva cognitiva, uns estalvis mentals que ens protegeixen de manifestacions clíniques de malalties.

El programa detallat de la conferència “Brain Health. From genes to behaviour. Improving our life” (Salut cerebral. Des dels gens al comportament. Millorant la nostra vida) està disponible en aquest enllaç.

 

 

PER A MÉS INFORMACIÓ I ENTREVISTES:

Núria Jar                                                       Irene Roch

Gabinet de premsa. B·Debate                        Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”

T. +34 696 79 25 37                                          T. 93 404 60 27 / 669 457 094

premsa@bdebate.org                                      iroch@fundaciolacaixa.es