Per què hi ha cada cop més parts prematurs?

Les taxes de naixements de nadons prematurs no han deixat d’augmentar els darrers anys als països desenvolupats. Cada any neixen al món 15 milions de prematurs, un 15% del total de naixements. A Espanya la xifra és de 30.000 nadons prematurs, és a dir, un de cada 13 naixements.

Malgrat que no hi ha registres sobre les causes de la prematuritat espontània, hi ha un consens en la comunitat científica per explicar les causes d’aquest augment i s’apunten com a possibles raons les tècniques de reproducció assistida, parts múltiples, l’estrès laboral, problemes materns (diabetis, hipertensió, post-conització, etc.), el retard en l’edat de la maternitat i l’extracció fetal prematura por restricció del creixement intrauterí del nadó, entre d’altres. Els experts ja disposen d’alguns indicadors que permeten identificar quan una dona embarassada pot córrer el risc de tenir un part prematur.

A Catalunya, la taxa de nadons prematurs ha passat d’un 5,5% l’any 1993 al 7,3%, el que suposa que l’any 2011 nasquessin gairebé 6.000 nadons en parts preterme. Un nadó es considera prematur quan neix abans la de setmana 37 de gestació. Malgrat que les taxes de supervivència són cada cop més elevades, el 75% de les morts de nens i nenes hospitalitzats corresponen a infants prematurs.

Els nadons prematurs neixen amb una immaduresa dels seus òrgans i sistemes (cervell, respiració, control de temperatura, digestió, metabolisme, etc.) que els fa més vulnerables a les malalties i més sensibles als agents externs (llum, soroll, etc. ). Aquests nadons presenten un risc més elevat de patir malalties respiratòries cròniques, hemorràgia intracranial i dany cerebral, retinopaties, enterocolitis necrosant o sèpsies neonatals, entre d’altres afeccions i, en etapes posteriors de desenvolupament, poden presentar deficiències en el desenvolupament sensorial i motor, dificultats d’aprenentatge o alteracions de la conducta.

Malgrat els esforços del professionals mèdics i dels avenços científics, un nadó prematur extrem no es pot desenvolupar a les unitats de cures neonatals de la mateixa manera que ho fa dintre del ventre de la seva mare. Hi han factors de creixement, de desenvolupament i d’entorn que ho fan quasi impossible i quan arriba el moment en el que hauria de néixer (40 setmanes) quan més gran ha estat la seva prematuritat (menys setmanes de gestació), més gran es el risc de que aquestes diferències generin problemes permanents de desenvolupament.

Reduir la prematuritat és un dels reptes, a causa de la pèrdua de qualitat de vida que sovint pateixen els infants prematurs i de l’elevat impacte econòmic i social en el naixement i durant la resta de les seves vides. A Catalunya hi ha diversos hospitals de referència amb grups de recerca investigant per reduir la taxa de naixements preterme.Cada dia que es retarda el naixement, es redueix el risc que els nounats pateixin lesions neurològiques.

Els propers 16 i 17 de gener, més de 20 experts internacionals es reuniran a CosmoCaixa Barcelona per debatre sobre els factors que contribueixen al naixement prematur, identificar les noves línies de recerca per al futur i establir estratègies de prevenció i de gestió que permetin millorar la qualitat de vida d’aquests infants i reduir l’impacte econòmic i social que suposen.

La trobada és dirigida científicament per professionals del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Sant Joan de Déu, liderats pel Dr. Josep Maria Lailla, i de Neonatologia, liderats pel Dr. Xavier Krauel. Entre els assistents internacionals a la trobada cal destacar Gian Carlo di Renzo, de la Universitat de Perugia (Italia) i expert en la optimització de les cures durant l’embaràs amb vistes a evitar els parts prematurs, Naoto Takahashi, de l’Hospital de Tòquio, expert en l’atenció mèdica dels nadons extremadament prematurs. Mentre a Espanya, i a la majoria de països desenvolupats, els nadons de 22 setmanes moren, al Japó gairebé la meitat sobreviuen. També hi participarà Stellan Hakansson, investigador de la Universitat de l’Hospital Umea, que ha comparat la mortalitat dels prematurs al nord i sud de Suècia on segueixen polítiques oposades pel que fa al tractament dels prematurs i Hugh O’Brodovich, delMarch of Dimes, una de les majors organitzacions del món centrada en la recerca de la prematuritat.

El debat del dia 16 se centrarà en les causes que provoquen aquest augment i quin paper poden jugar noves disciplines científiques com la epigenètica o la metabolòmica per entendre’n les causes subjacents. La jornada del dia 17 estarà centrada en quines estratègies i eines en l’atenció mèdica resulten més efectives de cara a millorar la qualitat de vida dels nadons a llarg termini.

El programa detallat està disponible en aquest enllaç.

Dimecres 16 i dijous 17 de gener de 2013
Extremely Preterm Babies. Improving Perinatal Care (*)
CosmoCaixa Barcelona (C/ Isaac Newton, número 26, Barcelona)
(*) Els nadons extremadament prematurs. Millorant l’atenció perinatal

El debat es podrà seguir a Twitter a través del hashtag #BDebate i l’usuari @BDebate

ORGANITZADORS

Extremely Preterm Babies. Improving Perinatal Care està organitzat per B·Debate, una iniciativa de Biocat i Obra Social "la Caixa", amb la col·laboració de l’Hospital Sant Joan de Déu, la Fundació Sant Joan de Déu i la Stanford School of Medicine.

B·Debate, organitza aquestes trobades de científics d’alt nivell per generar debat avançat tranversal i contribuir a buscar respostes als grans reptes socials en l’àmbit de les ciències de la vida tenint en compte les condicions de complexitat i evolució constant d’un món global.

Per a més informació i entrevistes:

Pere Figuerola
Premsa B·Debate
Tel. +34 656 545 410
premsa@bdebate.org

Irene Roch
Obra Social "la Caixa"
Tel. +34 93 404 60 27 · +34 669 457 094 
iroch@fundaciolacaixa.es

Lourdes Campuzano
Hospital Sant Joan de Déu
Tel + 34 93 253 21 50 · +34 665 500 214
lcampuzano@hsjdbcn.org