Primers assajos clínics de neuroregeneració en humans per tractar lesions de medul·la espinal

Des d’avui dimecres i fins demà dijous, durant les jornades Neuroregeneration: Is It the common frontier for Bioengineering, Neuroscience, Robotics and Neurorehabilitation? de B·Debate experts nacionals i  internacionals estan debatent els avenços en les últimes teràpies en neuroregeneració, discutint com millorar el pronòstic de la lesió medul·lar i la seva reparació o com optimitzar la capacitat regenerativa del propi sistema nerviós, entre d’altres temes.

B·Debate Centre Internacional per al debat científic de Barcelona és una iniciativa impulsada per Biocat i l’Obra Social “la Caixa” amb l’objectiu de cercar respostes i solucions a reptes i necessitats socials en l’àmbit de les ciències de la vida mitjançant la celebració de trobades internacionals d’alt nivell científic.

La capacitat limitada del sistema nerviós central per l'autoreparació després de les lesions neurològiques, que poden provocar entre d’altres la pèrdua de mobilitat o de la parla, és la causa principal de la cronicitat en aquestes afectacions. Durant l’última dècada del segle passat i primera d’aquest, es parlava d'irreversibilitat d'aquest tipus de lesions. Als anys 90 es va posar de manifest la capacitat de les neurones per regenerar-se in vitro. Més tard, es va poder identificar que aquesta capacitat persistia in vivo.

Assajos clínics en humans

Segons el Dr. Josep Maria Tormos, líder científic d’aquest B·Debate i director de recerca de l’Institut Guttmann, les dades experimentals en animals mostren, sense cap dubte, que és possible induir la regeneració de neurones i recuperar així funcions que es tenien abans de la lesió, com pot ser la mobilitat, en els animals. Actualment ja s’estan realitzant assajos clínics en humans. Els mecanismes que fan que recordem i aprenem les coses, per tant que fan que siguem qui som, al mateix temps impedeixen que el sistema nerviós sigui molt més plàstic i es pugui regenerar en cas de lesió. El sistema nerviós, doncs, per preservar la nostra identitat, tendeix a inhibir la seva capacitat de regenerar les neurones, però aquests mecanismes, en situacions de patologia, podrien estar contribuint a la cronificació de les lesions. 

Segons el Dr. Tormos, si es modifiquen les condicions que fan que el sistema nerviós no es regeneri, es pot induir a les zones afectades a que ho facin. Un exemple, ja utilitzat en assajos clínics, és implantar cèl·lules que facin de pont per omplir el buit que una lesió ha creat en un nervi. Hi ha dades que indiquen que aquestes cèl·lules, conegudes com a cèl·lules de Schwann, poden fer de “bastida”, estructura de suport, pel creixement de les neurones, permetent així la regeneració d’aquestes.

Una altra de les tècniques de les que s’ha parlat en el B•Debate consisteix en utilitzar anticossos que bloquegen les molècules que inhibeixen la regeneració de neurones a la medul·la espinal. També s’està experimentant amb enzims que modifiquen la matriu de tal manera que no impedeixi la regeneració dels nervis.

Les investigacions també s’efectuen en el camp de cèl•lules mare neuronals. Després d’haver obtingut èxits en models animals, ja s’estan realitzant assajos clínics amb persones. Els resultats, tot i ser molt preliminars, mostren que podria haver-hi una millora objectivable de la sensibilitat dels pacients.

Reptes de futur

Un dels principals handicaps de treballar en l’àmbit de la neuroregeneració és que es coneix encara poc del funcionament real del sistema nerviós. Aquest és un dels principals motius pels qual el pas de l’experimentació al laboratori als assajos clínics amb pacients és lent. Dos projectes d’abast mundial estudien amb profunditat el funcionament del cervell humà. Un és el projecte BRAIN, d’Estats Units i l’altre l’europeu Human Brain Project. En paraules del doctor Josep Maria Tormos “aquests dos projectes ens podrien aportar una informació molt important per replantejar preguntes i per reinterpretar dades dels assajos clínics que ara no entenem”.

La neuroregeneració obre un ventall de possibilitats enormes per la cura de lesions neurològiques, com poden ser la lesió de la medul•la espinal provocada per un accident de trànsit. El Dr. Tormos afirma que “al final, el repte, intuïm, no serà tan sols regenerar el teixit nerviós, sinó ensinistrar-lo perquè les noves connexions tinguin la funció que se’ls demana”. Aquest gran desafiament només es pot fer front amb la col·laboració d’experts de camps tan diversos com són la neurociència, la bioenginyeria, la robòtica i la neurorehabilitació. Afavorir aquest diàleg i treball interdisciplinari és un dels objectius d’aquest B•Debate.

Propera jornada

Demà, dia 24, es debatrà sobre el paper de la neuroregeneració en la cura mèdica de les lesions medul·lars i la necessitat d’una aproximació multidisciplinar a aquesta matèria.

Programa

B·Debate International Center for Scientific Debate Barcelona és una iniciativa impulsada per Biocat i l’Obra Social “la Caixa” amb l’objectiu de cercar respostes i solucions a reptes i necessitats socials en l’àmbit de les ciències de la vida mitjançant la celebració de trobades internacionals d’alt nivell científic.

Properes activitats de B·Debate:

• Green Cites, Healthy People. Planning Healthy Urban Spaces (30-31 d'octubre)
• The global threat of the antimicrobial resistance (5-7 de novembre)
• Barcelona Conferences on Epigenetics and Cancer (21-22 de novembre)
• Impact of Ageing on Mental Health and Well-being (29-30 de gener de 2014)

Per a més informació i entrevistes:

Mònica López i Marc Portella (Premsa B·Debate)
T. +34 657 985 544 (Mònica) / +34 650 259 013 (Marc)
premsa@bdebate.org
www.bdebate.org
Pots seguir-nos Twitter @BDebate

Irene Roch
Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa”
Tel. +34 93 404 60 27 / 669 457 094
iroch@fundaciolacaixa.es

Elisabet González i Anna Monllau
Comunicació i Relacions Externes Institut Guttmann
Tel. + 34 93 497 77 00 (ext. 2280) / 607 758 220
egonzalez@guttmann.com