La resistència a antimicrobians causa 25.000 morts i pèrdues de 1.500 milions d’euros cada any a Europa

Des d’ahir dimarts 5 i fins el dijous 7 experts nacionals i internacionals estan reunits a CosmoCaixa Barcelona convocats per B·Debate i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) amb l’objectiu de promoure el debat entre científics i experts en la matèria (autoritats de salut pública,  organismes reguladors i empreses farmacèutiques) que participen en la prevenció i el tractament d'infeccions causades per bacteris resistents a múltiples fàrmacs.

Des de la introducció de la penicil·lina a la dècada de 1940 els medicaments antimicrobians, com ara els antibiòtics, s'han convertit en essencials per al tractament de moltes infeccions microbianes com la pneumònia, la tuberculosi o la malària, així com per reduir el risc de complicacions en intervencions mèdiques complexes com els trasplantaments d'òrgans o la quimioteràpia en el càncer. Setanta anys més tard, aquests èxits estan seriosament amenaçats per l'aparició i propagació de microorganismes resistents a múltiples antimicrobians. Aquesta resistència és un fenomen biològic natural, però s'amplifica per l’ús inadequat dels antimicrobians terapèutics en la medicina humana i veterinària així com la contaminació del medi ambient amb aquests medicaments, fet que està accelerant l'aparició i propagació de microorganismes multiresistents.

Conseqüències per a la salut

Segons l’ECDC, Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties, 25.000 persones moren cada any a Europa per causa de microorganismes multiresistents. A més d'aquestes morts evitables, provoquen també gran impacte social, costos sanitaris addicionals i la pèrdua de productivitat d’almenys 1500 milions d'euros.

S’estima que uns 4 milions de pacients adquireixen infeccions hospitalàries a la Unió Europea cada any amb el risc que aquestes siguin infeccions d’organismes multiresistents. Malgrat aquest fet, és a fora dels hospitals on es consumeixen més antibiòtics, per tant, on més resistències es creen. En paraules del Dr. Jesús Rodríguez-Baño, ponent d’aquest B·Debate, “moltes de les resistències són introduïdes des de fora dels hospitals, però actuen de cavall de Troia dins d'aquests”. Segons la Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària (Sefac) més d’un 85% del consum d’antibiòtics a l’estat espanyol es produeix fora dels hospitals, sobretot pel tractament d’infeccions respiratòries.

Els antimicrobians no s’utilitzen només en medicina humana sinó que també en veterinària i per a fins no terapèutics com són, desinfectants, conservants i additius alimentaris. Els bacteris causants, per exemple, de diarrea o d’infeccions respiratòries en diverses espècies animals, s'han tornat més resistents als antimicrobians veterinaris utilitzats causant més patiment i mortalitat en els animals i, en conseqüència, pèrdues de producció i costos addicionals, així com riscos laborals als cuidadors dels animals, ja que aquests actuen de reservori d’aquests microorganismes i poden passar les malalties als humans.

Ciència per a la intervenció

Segons l’últim Eurobaròmetre sobre resistències antimicrobianes el 50% dels europeus encara creu que els antibiòtics són efectius contra els virus. La necessitat d’informar a la població sobre l’ús dels antimicrobians és doncs evident. Un dels factors determinants de la creació de noves resistències és l’ús inadequat dels antimicrobians com són el consum abusiu, l'ús insuficient i l’automedicació. Per aconseguir que els pacients estiguin informats de la necessitat de prendre les dosis correctes dels antimicrobians apropiats i no s’automediquin és necessària la intervenció dels professionals sanitaris que els prescriuen, dels farmacèutics i dispensadors, de les instàncies normatives i de la indústria farmacèutica.

En paraules del Dr. Jordi Vila, líder científic d’aquest B·Debate, la indústria farmacèutica no està invertint el necessari en la investigació de nous antimicrobians per motius econòmics. En els últims 30 anys només s’han desenvolupat dues noves classes d’antibiòtics. Per aquestes companyies és molt més rentable produir un fàrmac contra el colesterol, ja que els pacients l’hauran de prendre durant llargs períodes de temps, que no pas antimicrobians que seran consumits per períodes de temps curts amb el problema afegit de les resistències antimicrobianes. Segons el Dr. Vila, és necessari que els governs canviïn els criteris d’incentivació de la recerca de nous antibiòtics per a la indústria farmacèutica. Un exemple podria ser allargar la vigència de les patents per així permetre a les companyies recuperar millor la inversió que implica la recerca en aquests medicaments. Pel que fa a nivell de recerca, les tecnologies innovadores que ofereixen la química i la biologia molecular obren la porta a l’obtenció de nous agents antimicrobians.

Repte global

El repte és complex i ha de ser afrontat a nivell global, entre d’altres tenint en compte la diversitat dels sistemes sanitaris dels diferents països. Segons el Dr. Betuel Sigauque, ponent d’aquestes jornades, els problemes de resistències a antimicrobians en els països en desenvolupament són molt pitjors del que les dades diuen. Segons afirma, en molts d’aquests països, al no disposar de sistemes sanitaris adequats, els antibiòtics que acaben arribant a la població poden ser de baixa qualitat i es fa més difícil l’administració durant els dies indicats, provocant noves resistències. El Dr. Sigauque afegeix que en un món globalitzat, les infeccions bacterianes no tenen fronteres i per tant es fa més necessària que mai la col•laboració internacional en aquesta matèria. Contribuir a fer front a aquests reptes de salut global és l’objectiu d’aquestes jornades.

B·Debate Centre Internacional per al Debat Científic de Barcelona és una iniciativa impulsada per Biocat i l’Obra Social “la Caixa” amb l’objectiu de cercar respostes i solucions a reptes i necessitats socials en l’àmbit de les ciències de la vida mitjançant la celebració de trobades internacionals d’alt nivell científic.

Organització de les jornades

Demà dia 7, l’últim dia de les jornades, es parlarà, entre d’altres temes, d’una proposta d’Aliança Global per fer front al problema de les resistències i del descobriment de nous medicaments i el seu desenvolupament.

A les 10:30h del mateix dia hi haurà un debat obert moderat pels doctors Murat Akova, Fernando Baquero i Jonathan Cohen.

Programa

Nota de premsa relacionada (31/10/2013)

Properes activitats de B·Debate:
Evolució i cultura. La naturalesa humana en transformació (11 de novembre)
Barcelona Conferences on Epigenetics and Cancer (21-22 de novembre)
Impact of Ageing on Mental Health and Well-being (29-30 de gener de 2014)

Per a més informació i entrevistes:

Mònica López i Marc Portella (Premsa B·Debate)
T. +34 657 985 544 (Mònica) / +34 650 259 013 (Marc)
premsa@bdebate.org
www.bdebate.org
Pots seguir-nos Twitter @BDebate

Irene Roch
Departament de Comunicació Obra Social "la Caixa”
Tel. +34 93 404 60 27 / 669 457 094
iroch@fundaciolacaixa.es