Les empreses han d'anar a buscar els centres de recerca i les universitats per innovar tecnològicament

La fotònica és una de les tecnologies transversals —amb la biotecnologia, la nanotecnologia, la nanoelectrònica i els nous materials— que la Unió Europea reconeix com a claus per al futur econòmic del continent. Són ben pocs els centres de recerca dedicats exclusivament a aquest camp, i Catalunya n'és capdavantera gràcies a l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).

L'ICFO abasta diverses branques de la fotònica, especialment, les seves aplicacions en biologia i medicina, nanotecnologia, energia, tecnologies de la informació, seguretat i sensors. Cal destacar l'aposta continuada pel que fa a joves talents i per tenir un programa molt actiu de col·laboració empresarial.

El mes de març passat es va posar la primera pedra d’un nou edifici que servirà per ampliar les instal·lacions que té en funcionament al Parc Mediterrani de la Tecnologia a Castelldefels des de 2002.

En poques paraules. Com li agrada definir l’activitat que fan a l’ICFO?

Som una entitat dinàmica i flexible, formada per investigadors molt internacionals, que promovem la recerca de frontera i el desenvolupament tecnològic, i que ens agrada treballar amb totes les indústries i hospitals que es poden beneficiar dels nostres coneixements. Busquem la màxima qualitat en tot el que fem i som flexibles en adaptar-nos a les necessitats dels nostres col·laboradors. Aspirem a ser un centre de referència mundial en el nostre àmbit.

La llum és útil per a la salut. Per exemple, en biofotònica tenim entès que treballen amb oncòlegs per tractar determinats tipus de càncer amb llum. És un dels avenços més esperats?

Per una banda, es busquen sistemes de detecció de la malaltia en estadis molt primigenis, ja sigui mitjançant tècniques d’imatge o detectors bioquímics ultrasensibles. Per altra banda, s’investiguen tècniques fotòniques per a noves teràpies fotodinàmiques de destrucció de cèl·lules canceroses de manera no invasiva.

I en neurologia i neurociències —se’n va parlar a la segona trobada Light for Health organitzada per l’ICFO amb la col·laboració de la Fundació Cellex i del Centre Internacional per al Debat Científic el maig passat—, quina recerca estan fent?

Tenim diversos programes. Treballem, per exemple, en tècniques de nanocirurgia làser aplicades a l’estudi de la regeneració neuronal i en diferents tècniques d’imatge òptica avançada. Algunes d’aquestes tècniques aporten imatges amb superresolució, que  permeten monitoritzar processos estructurals i bioquímics a l’interior de cèl·lules individuals in vivo, a escales espacials inimaginables fins ara. Altres tècniques, permeten obtenir informació quantitativa de paràmetres com ara la concentració i el flux d’oxigen o l'activitat neuronal, de manera no invasiva.

Vostè és un defensor de la ciència de frontera. L’han de portar a terme investigadors consolidats o joves (a l’ICFO acullen molts estudiants de doctorat)?

Promovem la recerca de frontera com una de les parts essencials de la recepta, per tal que una societat sigui innovadora i econòmicament sòlida i sostenible de manera estable en l’època històrica que vivim. La frontera pot ser de coneixement, de tecnologia, de concepte, d’organització, etc. La cosa és que porti a innovacions globals. Naturalment, la recepta inclou molts altres ingredients. És com fer una bona paella: calen mitja dotzena d’ingredients per fer-la, començant pel foc, l'aigua i un bon recipient on fer l’arròs.

Hi ha gent que parla de dos tipus de recerca científica: l’aplicada a mig termini i l’aplicada a llarg termini (més ambiciosa). Com ho veu en el si de la BioRegió de Catalunya?

El que compta és que la recerca que es faci sigui nova i que produeixi resultats rellevants, ja sigui per avançar el coneixement de com funcionen les coses o de com funcionen els estris que tenim per manipular-les, o per fer aquests estris més barats, més eficients o més fàcils d’emprar... La recerca a mig termini o a curt termini pot ser, també, extremadament ambiciosa; només cal mirar els molts exemples de recerca industrial o clínica que es porten a terme. En termes de creació de riquesa, el factor clau és que les empreses busquin el recolzament dels centres de recerca i de les universitats en els seus processos d’innovació tecnològica. El valor comercial dels resultats dels investigadors més punters d’arreu del món pot ser gran o petit, però el valor comercial dels seus coneixements i el dels seus col·laboradors és molt gran. Les empreses l’han d’aprofitar.

El debat científic que promou el Centre Internacional per al Debat Científic és una de les iniciatives que contribuiran a generar al nostre país el nou model econòmic basat en el coneixement?

Tot allò que difongui coneixement, que posi en contacte persones amb formació i activitats diferents, tot allò que afavoreixi la multidisciplinarietat, ajudarà a aquest propòsit. Els desafiaments als quals s’enfronta la humanitat són complexos i, per altra banda, en l'actualitat els avanços tecnològics són molt especialitzats. La multidisciplinarietat és cada dia més important per trobar solucions. Fixem-nos en molts avenços en nanomedicina: sovint són una barreja de bioquímica, electrònica, fotònica, micromecànica, microfluidica, materials...

Recerca finançada per ens privats, associacions públic-privades, mecenatge social... Quin hauria de ser el model de finançament per créixer?

Un dels avenços claus de la recerca a Catalunya durant l'última dècada ha estat passar d’un sistema on era possible tenir investigadors individuals de molt alt nivell, a un sistema on és possible tenir institucions senceres d’excel·lència. La diferència en termes de competitivitat i de capacitat de realització i adaptació, ja sigui científica, tecnològica o de transferència, és molt notable. En aquest sentit, el model adient és aquell on les institucions disposen de fons basals sòlids i estables, a partir dels quals atreuen recursos d’arreu en convocatòries competitives, de manera que tot plegat els permet fer aliances amb les indústries per perseguir objectius comuns. El mecenatge és important per a projectes molt especials. Per exemple, a l’ICFO hem tingut la fortuna que la Fundació Cellex Barcelona es fixés en nosaltres i ens ajudés en projectes que sense el seu suport haguessin estat impossibles. Ara mateix treballem junts en un projecte anomenat NEST (en català niu) adreçat a joves talents, que és extraordinàriament important.

S’ha escollit l’ICFO, a nivell europeu, per ubicar-hi el Nikon Center of Excellence in Storm. Expliqui’ns.

Una de les recents incorporacions a l‘ICFO, gràcies al programa NEST, és la doctora Melike Lakadamyali provinent de la Universitat de Harvard. El grup en el qual ella treballava a Harvard va descobrir una nova tecnologia, anomenada Storm, ara emprada en diversos laboratoris d’arreu del món. Es tracta d'una tècnica que permet obtenir imatges d'altíssima resolució i que entre altres coses permet portar a terme mapes tridimensionals de connexions neuronals. La multinacional Nikon Instruments comercialitza la tecnologia, gràcies a acords de llicència amb Harvard.

La incorporació de la doctora Lakadamyali a l’ICFO, a més dels laboratoris de superresolució dels quals disposem i a la reputació que tenim de col·laboració amb el sector industrial, han fet possible que Nikon decidís establir una aliança pionera amb nosaltres, instal·lant aquí el seu centre d'excel·lència en Storm. El centre ens permet disposar d'equipament Nikon de primer nivell mundial, que està a disposició de tota la comunitat de la BioRegió de Catalunya, i aprofitar conjuntament l'enorme potencial d'aquesta tecnologia per resoldre problemes biomèdics.