El càncer de coll d'úter podria desaparèixer en les properes dècades
El càncer de coll d'úter, que actualment afecta unes 530.000 dones cada any al món, podria desaparèixer en les properes dècades si s'estenen els programes de vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH). Així ho asseguren els experts que participen en la reunió científica organitzada per B·Debate —una iniciativa conjunta de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”—, el Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i el Departament de Salut, que se celebra del 22 al 24 de març a Sitges.
Entre d’altres aspectes, durant aquests tres dies, es tractaran les novetats en vacunes de segona generació, la vacunació masculina i la de dones adultes, els efectes adversos de la vacuna, altres tumors causats pel VPH i l’impacte dels test de VPH per a la detecció precoç.
El líder científic de la reunió és el Dr. F. Xavier Bosch, cap del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l'ICO, que recentment ha rebut el premi de la Fundació Lilly 2012 de recerca biomèdica. Bosch i alguns dels membres del seu equip porten tres dècades estudiant el VPH i el càncer de coll d'úter i el seu treball ha estat fonamental per establir l'associació entre el càncer i el virus.
Entre els experts internacionals en aquesta matèria hi ha els doctors Tom Broker, president de la Societat Internacional del Virus del Papil·loma i investigador bàsic i expert en els mecanismes de la carcinogènesi viral; Lynette Denny, professora de ginecologia a Ciutat del Cap (Sud-àfrica) i experta en la interacció entre en el VPH i el virus de la Sida; i Jane Kim, professora de la Universitat de Harvard i experta en models de predicció d'impacte d'estratègies sanitàries com la vacunació VPH i el cribatge cada regió segons la importància de la malaltia i les opcions i costos de les accions preventives.
El VPH, responsable de més de 5% dels càncers
La infecció pel VPH és la infecció de transmissió sexual més comuna a tot el món: al llarg de la vida, més del 80% de les dones sexualment actives n'hauran estat exposades. La família del VPH compta amb més de 150 genotips (tipus virals), una quinzena dels quals són d'alt risc de promoure càncer. La infecció per un d'aquests tipus d'alt risc té una durada mitjana de 8 a 12 mesos i, en els casos més greus, pot arribar als dos anys.
El virus del papil·loma humà està present en el 100% dels casos de càncer de coll uterí, en el 80% dels càncers d'anus i vagina, en el 40% dels tumors de vulva i penis i en una petita fracció dels càncers d'orofaringe. A tot el món, el VPH és responsable del 5,2% de tots els càncers, segons dades de l'ICO, percentatge que es redueix notablement en el cas dels països desenvolupats on la seva repercussió baixa al 2,2%. Cada any es diagnostiquen 530.000 casos de càncer de coll d'úter a tot el món, la meitat dels quals no tenen curació. A l'Estat espanyol, es produeixen al voltant de 2.000 casos de càncer i unes 700 morts. Aquest tumor és el cinquè més present a Europa (després del càncer de mama, del colorectal, del de pulmó i del d'endometri) i el segon més freqüent en dones de 15 a 44 anys.
Vacunes de segona generació
Des de fa anys es disposa de dues vacunes preventives: una tetravalent (contra les variants del virus 6, 11, 16 i 18), i una bivalent (contra les variants 16 i 18). Gairebé el 70% de tots els càncer de cèrvix són causats per aquests dos subtipus de VPH.
Després de 100 milions de dosis, la vacuna s'està normalitzant i està complint els requisits d'eficàcia i seguretat. Segons els experts, fins al moment, la majoria d'efectes adversos associats a la vacunació no tenien una relació causal.
Actualment, s'estan duent a terme assajos en fase III amb vacunes de segona generació, que protegiran del 90% de tipus de VPH que poden causar càncer de coll d'úter. També es preveu que protegeixi davant una fracció important de tumors de vulva, vagina, anus i orofaringe, i també de les berrugues genitals.
Fins ara la indicació de la vacuna s'ha establert per a la població femenina, però els homes també són portadors i transmissors del virus, i poden patir-ne els efectes en forma de càncer anal o de penis, entre d'altres. És per això que darrerament ha augmentat l'interès dels científics i de la sanitat pública per la vacunació masculina. Així, alguns països com Austràlia i Àustria ja l'han acceptat i l'estan recomanant.
Una cosa semblant passa amb les dones adultes. Tot i que la indicació principal de la vacuna és per a joves que encara no han mantingut relacions sexuals, s'ha demostrat igualment eficaç per a dones de fins a 45 anys. A Austràlia, per exemple, a més de finançar-se la vacunació adolescent, també es du a terme per a dones de fins a 26 anys. Un 70% de les dones van optar per vacunar-se i en menys de tres anys les berrugues genitals pràcticament han desaparegut.
Properament, a l'espai B-Debateca del web de B·Debate trobareu articles d'opinió, entrevistes i documentació relacionada amb aquest debat científic i els seus protagonistes.
Notícia relacionada: El CIDC es converteix en B·Debate (19/3/2012)
Organitzen:
