La neuroètica demana audiència a la justícia

“La criminalitat és un problema de salut pública als Estats Units, on hi ha una despesa de 2,4 bilions de dòlars anuals. La maldat té causes genètiques i epidemiològiques, però encara desconeixem com aquesta bioquímica es transforma en comportament antisocial”, va declarar Joshua W. Buckholtz, professor del Departament de Psicologia de la Universitat de Harvard, en les jornades de B·Debate Neuroethics: from Lab to Law. A Scientific Scrutiny of Sociability, Responsibility and Criminality celebrades al CosmoCaixa Barcelona els dies 12 i 13 de novembre.

Buckholtz és un dels 17 experts nacionals i internacionals que han discutit sobre els últims avenços en neuroètica, una disciplina que combina l'ètica de la neurobiologia i els aspectes neurobiològics del comportament ètic. La primera sessió de les jornades s'ha centrat en la psicopatia i el comportament antisocial, la percepció de la justícia i la criminalitat, i el coneixement actual sobre les causes genètiques i ambientals que predisposen a conductes criminals. Un dels elements que ha generat més debat és el paper que juga el gen MAOA (sovint anomenat el gen guerrer) responsable de la degradació de la dopamina, un neutotransmissor sovint associat a l’agressivitat.

Joshua W. Buckholtz: "La maldat té causes genètiques i epidemiològiques, però encara desconeixem com aquesta bioquímica es transforma en comportament antisocial”

“Els psicòpates distingeixen el bé del mal, però no els importa”, va dir Adolf Tobeña, director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i líder científic de les jornades juntament amb Òscar Vilarroya, director de la càtedra “el cervell social” de la UAB. En la seva xerrada, el doctor Tobeñava va mostrar diversos exemples de com les persones modifiquem el nostre comportament ètic en funció de les normes que ens envolten. Quan les normes no estan ben establertes, la gent tendeix a comportar-se pitjor i a saltar-se-les. També s’ha observat que els valors canvien en casos clínics en què per un traumatisme, un tumor o una malformació congènita s’ha modificat la morfologia del cervell.

Molly Crockett, que investiga a la Universitat de Cambridge (Regne Unit) com canvis en temps real de la química neuronal tenen efectes directes sobre els comportaments socials i morals va explicar que “la serotonina modula el judici moral i el comportament social. El mateix neurotransmissor també sembla promoure l’aversió a la maldat i la preferència per les represàlies”. Crockett ha provat que determinades substàncies com l’atomoxetina i el citalopram poden disminuir la quantitat de serotonina al cervell i provocar una relaxació en el judici moral, de manera que allò que en circumstàncies normals un individu consideraria inacceptable ho assumeix com a moralment correcte sota els efectes d’aquestes drogues.

Durant la segona sessió de les jornades es va tractar la convergència dels avenços en neurociència i la legislació d’actes criminals i la necessitat de col·laboració entre les dues disciplines. El debat va plantejar dilemes com el de jutjar un crim comès per un psicòpata, la raó de ser del terrorisme suïcida i altres problemàtiques que preocupen la neurociència actual. L’avenç de les tècniques en neurobiologia està aportant noves perspectives en l’estudi dels mecanismes cognitius del pensament religiós o la cooperació humana. Per tant, aquest coneixement aporta nous enfocs a disciplines tan diverses com la psiquiatria, la psicologia evolutiva, l’antropologia o el dret penal.

En aquest sentit, Scott Atran, professor d’investigació de la Universitat de Michigan i director del Centre Nacional per la Recerca Científica de París, va dir que “no hi ha un perfil concret de terrorista suïcida, el motiu és atzarós. És important que l’escola ofereixi somnis i herois alternatius als més joves. Sabem molt sobre la presa decisions en el context econòmic, però poc del comportament motivat per la moral”.

Partint de la base que “no hi ha cap cultura humana sense expressió religiosa“, segons Sabela Fondevila, investigadora de la Universitat Complutense de Madrid-Institut de Salut Carlos III, des d'aquests centres estan intentant trobar els mecanismes cognitius en l'evolució del pensament religiós.

Després de les jornades científiques es va celebrar el debat obert Neuroètica: desxifrant les arrels del bé i del mal on el públic va poder debatre amb els experts al voltant de temes com els aspectes clínics de la maldat humana o les arrels sociològiques i culturals del terrorisme suïcida de grups com Al-Qaeda.

També pots seguir les jornades al perfil de Twitter de B·Debate (@bdebate) i amb els temes de conversa #NeuroethicsBCN i #bdebate

• Notícia relacionada (2/11/2012)
• Nota de premsa relacionada (8/11/2012)

Organitzen: