Per què hi ha cada cop més parts prematurs?
Les taxes de nadons prematurs no han deixat d’augmentar als països desenvolupats. Cada any neixen al món 15 milions de prematurs, un 15% del total de naixements. A Catalunya, aquesta xifra ha passat d’un 5,5% l'any 1993 al 7,3%, el que suposa que l’any 2011 nasquessin gairebé 6.000 nadons en parts preterme.
Hi ha un consens en la comunitat científica per explicar les causes d’aquest augment i s’apunten com a possibles raons les tècniques de reproducció assistida, els parts múltiples, l’estrès laboral, els problemes materns (diabetis, hipertensió, postconització, etc.), el retard en l’edat de la maternitat, entre d’altres. Els experts ja disposen d’alguns indicadors que permeten identificar quan una dona embarassada pot córrer el risc de tenir un part prematur.
Un nadó es considera prematur quan neix abans la de setmana 37 de gestació. Si bé les taxes de supervivència són cada cop més elevades, el 75% de les morts de nens i nenes hospitalitzats corresponen a infants prematurs. Aquests nadons presenten una immaduresa dels seus òrgans i sistemes (cervell, respiració, control de temperatura, digestió, metabolisme, etc.), que els fa més vulnerables a les malalties i en etapes posteriors poden presentar deficiències en el desenvolupament sensorial i motor, dificultats d’aprenentatge o alteracions de la conducta.
A Catalunya 7,3 de cada 100 nadons neixen prematurament. Aquesta taxa està augmentant en els països desenvolupats sense que se’n coneguin les causes.
Malgrat els esforços del professionals mèdics i dels avenços científics, un nadó prematur extrem no es pot desenvolupar a les unitats de cures neonatals de la mateixa manera que ho fa dins del ventre de la seva mare. Reduir la prematuritat és un dels reptes científics actuals, a causa de la pèrdua de qualitat de vida que sovint pateixen els infants prematurs i de l’elevat impacte econòmic i social en el naixement i durant la resta de les seves vides. A Catalunya hi ha diversos hospitals de referència amb grups de recerca investigant en aquest tema.
Els dies 16 i 17 de gener, més de 20 experts internacionals es reuniran al CosmoCaixa Barcelona en les jornades Extremely Preterm Babies. Improving Perinatal Care organitzades per B·Debate —una iniciativa de Biocat i l’Obra Social "la Caixa"—, l'Hospital Sant Joan de Déu i la Fundació Sant Joan de Déu amb la col·laboració de l'Stanford School of Medicine. Durant aquests dos dies es debatrà sobre els factors que contribueixen al naixement prematur, s'identificaran les noves línies de recerca per al futur i s'establiran estratègies de prevenció i de gestió que permetin millorar la qualitat de vida d’aquests infants i reduir l’impacte econòmic i social que suposen.
La trobada està dirigida científicament per professionals del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Sant Joan de Déu, liderats pel Dr. Josep Maria Lailla, i de Neonatologia, liderats pel Dr. Xavier Krauel. Entre els assistents internacionals, cal destacar Gian Carlo di Renzo, de la Universitat de Perugia (Itàlia), expert en l'optimització de les cures durant l’embaràs per evitar els parts prematurs, i Naoto Takahashi, de l’Hospital de Tòquio, expert en l’atenció mèdica dels nadons extremadament prematurs. Mentre a Espanya i a la majoria de països desenvolupats els nadons de 22 setmanes moren, al Japó gairebé la meitat sobreviuen. També hi participarà Stellan Hakansson, investigador de la Universitat de l’Hospital Umea, que ha comparat la mortalitat dels prematurs a Suècia on segueixen polítiques oposades pel que fa al tractament dels prematurs, i Hugh O’Brodovich, del March of Dimes, una de les organitzacions més importants del món centrada en la recerca de la prematuritat.
El debat es podrà seguir a Twitter @BDebate a través de l'etiqueta #BDebate
- Notícia relacionada (22/1/2013)
- Nota de premsa (14/1/2013)
Organitzen:
