Les ciutats amb més àrees verdes beneficiarien la salut física i mental de la població

Experts nacionals i internacionals es reuneixen a CosmoCaixa Barcelona, els dies 30 i 31 d'octubre, convocats per B·Debate i el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) —de l’aliança ISGlobal— per establir vincles entre la recerca, la pràctica de la salut pública i la planificació urbanística, com l’única via per crear àrees verdes saludables per a les poblacions urbanes.

La necessitat d'aquests debats neix de que estudis recents han demostrat que les persones que resideixen més a prop de zones verdes viuen més i tenen menys risc de patir una malaltia cardiovascular, obesitat, problemes de salut mental i eviten efectes adversos de l'embaràs. A més, diverses investigacions suggereixen que es redueix l'agressivitat i la delinqüència, milloren els patrons del son i també es produeix una millor recuperació de qualsevol malaltia.

Amb el títol Green Cities Healthy People. Planning Healthy Urban Spaces aquesta trobada està dirigida científicament pel professor Mark Nieuwenhuijsen, coordinador del programa de contaminació atmosfèrica del CREAL i del projecte Phenotype. Aquest projecte està finançat pel 7è Programa Marc i té com a objectiu avaluar i identificar actuacions per determinar la capacitat dels espais verds públics per donar resposta als problemes de salut de la població tant dels nuclis urbans com dels rurals.

Durant l’última dècada s’ha pogut observar un renovat interès en propostes urbanístiques que donin resposta als problemes de salut. Això és degut, en gran part, a les preocupacions creixents en temes sensibles per la societat com són l'obesitat, la inactivitat física, la contaminació i el canvi climàtic. La inactivitat física és un dels problemes de salut més importants del segle XXI a causa de la seva influència en les malalties cròniques més letals. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la inactivitat física és responsable de la mort de 3,2 milions de persones cada any i té una gran influència en les malalties cròniques més mortals, contribuint al 21,5% de les cardiopaties isquèmiques, 14% de casos de diabetis, 16% de càncers de còlon i 10% de mama. A més, l’estrès i la contaminació atmosfèrica i acústica són factors cada cop més importants en l’estudi de les malalties.

Segons el mateix organisme internacional, es calcula que d’aquí al 2030 el 60% de la població mundial viurà en àrees urbanes, amb la necessitat de planificació urbanística que això implica.

Cal recordar que la creació d’entorns saludables és una acció prioritària de “Salut 2020”, la nova estratègia paneuropea de salut pública coordinada per l’OMS.

Entre els assistents al B·Debate cal destacar també María Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l'OMS; Roderick Lawrence, llicenciat en arquitectura i doctor en ciències que actualment forma part de l’Institut de Ciències Ambientals de la Universitat de Ginebra, i Terry Hartig, professor de psicologia ambiental a l’Institut per l’Habitatge i la Recerca del Desenvolupament Urbà de la Universitat d’Uppsala.

A banda dels debats entre experts, que es fan a porta tancada, avui a les 18 h la Dra. María Neira impartirà la conferència Global Health Challenges in an Urbanizing World on participaran un centenar d'investigadors, epidemiòlegs, urbanistes i professionals de la salut i les ciències socials.

• Crònica dels debats (4/11/2013)
• Notícia relacionada (22/10/2013)
• Nota de premsa (28/10/2013)

Organitzadors:

Col·laboradors: