Les persones que resideixen a prop de zones verdes emmalalteixen menys i viuen més anys

Estudis científics recents demostren que les persones que resideixen més a prop de zones verdes viuen més i tenen menys risc de patir una malaltia cardiovascular, obesitat, problemes de salut mental i eviten efectes adversos de l'embaràs com podria ser el baix pes dels nadons en néixer.

El Dr. Mark Nieuwenhuijsen considera que "en bona part això és perquè la gent practica més activitats físiques i estableix més contactes socials, amb les implicacions per a la salut mental i física que comporta”. Nieuwenhuijsen coordina el projecte Phenotype del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) —centre de recerca de l’aliança ISGlobal— i ha estat líder científic de les jornades de debat Green Cities Healthy People. Planning Healthy Urban Spaces que han organitzat B·Debate i el CREAL els dies 30 i 31 d'octubre a Barcelona on hi han participat uns 25 experts nacionals i internacionals. El projecte Phenotype, finançat pel 7è Programa Marc de la Unió Europea, té com a objectiu avaluar i identificar actuacions per determinar la capacitat dels espais verds públics per donar resposta als problemes de salut tant en nuclis urbans com rurals.

Altres investigacions suggereixen que també es redueix l'agressivitat i la delinqüència, es milloren els patrons de son i es produeix una millor recuperació d’algunes malalties. Segons la Dra. María Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que també ha participat en aquests debats científics, hi ha exemples concrets com el de la ciutat de Bogotà on l’ordenació del trànsit va suposar una reducció de la violència als espais públics. Al disminuir el caos circulatori es van incrementar les relacions socials i la seguretat amb els consegüents beneficis socials en col·lectius més desafavorits.

Problemes de salut per la contaminació atmosfèrica i la inactivitat física

L’OMS calcula que d’aquí al 2030 el 60% de la població mundial viurà en àrees urbanes amb la necessitat de planificació urbanística que això implica. Durant l’última dècada s’ha pogut observar un renovat interès en propostes urbanístiques que donin resposta als problemes de la salut. La inactivitat física és un dels problemes més importants del segle XXI ja que és responsable de la mort de 3,2 milions de persones anualment i té una gran influència en les malalties cròniques més mortals: el 21,5% de les cardiopaties isquèmiques, 14% de casos de diabetis, 16% de càncers de còlon i 10% de càncers de mama.

A més, l’estrès i la contaminació atmosfèrica i acústica són factors cada cop més importants en l’estudi de les malalties. Segons la Dra. Neira —ho explica en una entrevista al diari La Vanguardia— avui en dia podem afirmar que “la polució és el segon factor de risc per a la salut”. Aproximadament 7 milions de persones al món moren prematurament a causa de la contaminació atmosfèrica: 3,5 milions són per la contaminació en espais interiors, per exemple per l’ús de combustibles sòlids per cuinar, i 3,3 milions per la contaminació de l’aire urbà.

Les zones verdes permeten reduir l’estrès i ofereixen l'oportunitat de fer més activitat física, però això no és suficient, "hi hauria d’haver altres actuacions com potenciar l’ús de la bicicleta, anar a peu o utilitzar el transport públic".

El cas de Barcelona

Barcelona és una ciutat amb una alta densitat. Comparada amb altres ciutats com Madrid o Nova York no té un gran parc central, però si petites zones verdes i el Parc Natural de Collserola. "El problema no és si disposes d’un gran parc o de molts de petits, sinó si són accessibles i si la gent els utilitza", ha comentat Neira.

En paraules del Dr. Nieuwenhuijsen, les zones verdes de Barcelona estan en bones condicions i parcs com el de la Ciutadella són realment accessibles i altament freqüentats. Tot i això, afegeix, seria necessària la creació de noves zones verdes i continuar en la millora de la planificació urbana que tingui en compte els problemes de salut de la població.

Cal recordar que la creació d’entorns saludables és una acció prioritària de “Salut 2020”, la nova estratègia paneuropea de salut pública coordinada per l'OMS. Els experts que han participat al B·Debate entenen que l’única via per crear àrees verdes saludables per a les poblacions urbanes és establir plans estratègics coordinats entre la recerca, la pràctica de la salut pública i la planificació urbanística.

• Notícia relacionada (30/10/2013)
• Notícia relacionada (22/10/2013)
• Nota de premsa (30/10/2013)
• Nota de premsa relacionada (28/10/2013)

Organitzadors:

Col·laboradors: