Resistència als antimicrobians, una amenaça global
La resistència als antimicrobians (RAM) genera una gran preocupació a nivell de salut global per diversos motius: es perllonga la durada de la malaltia i augmenta el risc de mort, els malalts persisteixen infectats durant més temps de manera que es propicia la propagació dels microorganismes resistents i el contagi a altres persones, i quan les infeccions deixen de respondre als medicaments de primera línia cal recórrer a fàrmacs més complexos amb el perill d’acabar esgotant totes les possibilitats. A més, la prolongació de la malaltia i del tractament, sovint en hospitals, augmenta la despesa en salut i l’impacte econòmic i social.
Per posar un exemple, cada any es diagnostiquen uns 440.000 casos nous de tuberculosi multiresistent que causen almenys 150.000 morts a tot el món.
Els dies 5, 6 i 7 de novembre, científics i experts nacionals i internacionals en aquesta matèria es reuniran a CosmoCaixa Barcelona convocats per B·Debate i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en col·laboració amb la Societat Europea de Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses (ESCMID) i la Red Española de Investigación en Patología Infecciosa (REIPI). L’objectiu és promoure el debat entre autoritats de la salut pública, organismes reguladors i empreses farmacèutiques, que participen en la prevenció i el tractament d'infeccions causades per bacteris resistents a múltiples fàrmacs.
Els debats d’aquest B·Debate, sota el títol The Global Threat of Antimicrobial resistance. Science for Intervention, se centraran en tres temes principals: la resistència als medicaments, els factors que afecten l’aparició i propagació de bacteris multiresistents i la manca de nous fàrmacs per al tractament d'infeccions causades per bacteris resistents.
Els antibiòtics i altres medicaments antimicrobians s'han utilitzat durant els últims 70 anys per tractar pacients amb malalties infeccioses. Des de la dècada dels quaranta, aquests fàrmacs han permès reduir de forma efectiva la mortalitat provocada per malalties infeccioses. L'ús d'antibiòtics ha estat beneficiós i, quan es prescriuen i es prenen correctament, el seu valor en l'atenció al pacient és enorme. No obstant això, aquests fàrmacs s'han utilitzat tan àmpliament i durant tant de temps que els organismes infecciosos que han d’eliminar han desenvolupat resistències, de manera que han acabat sent poc o gens eficaços. Aquest fenomen es repeteix en el cas de molts fongs, virus i paràsits.
L'ús inadequat dels antimicrobians és un dels factors determinants de la farmacoresistència. A això contribueixen el consum abusiu i l’automedicació. Per aconseguir que els pacients estiguin informats de la necessitat de prendre les dosis correctes dels antimicrobians apropiats és necessària la intervenció dels professionals sanitaris que els prescriuen, dels farmacèutics i dispensadors, de la indústria farmacèutica i de les instàncies normatives.
La creixent mobilitat de la població permet que els microorganismes resistents es propaguin ràpidament entre països i continents llunyans. El repte és complex i ha de ser afrontat a nivell global, entre d’altres, tenint en compte la diversitat dels sistemes sanitaris dels diferents països.
La trobada està dirigida científicament pel Dr. Jordi Vila, director de la Iniciativa de Resistències a Antibiòtics al CRESIB (centre de recerca d’ISGlobal), cap del Departament de Microbiologia Clínica a l'Hospital Clínic i catedràtic a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Entre els assistents al B·Debate també cal destacar Gunnar Kahlmeter, professor de Bacteriologia Clínica a la Universitat d'Uppsala i cap del Departament de Microbiologia Clínica a l’Hospital Central de Växjö (Suècia), i Fernando Baquero, director Científic de l'Institut Ramon i Cajal de Recerca Sanitària de l'Hospital Universitari Ramón i Cajal de Madrid.
- Crònica dels debats (11/11/2013)
- Nota de premsa (31/10/2013)
| Organitzadors: |
  |
| Col·laboradors: |
   |