El nostre microbioma regula l’eficàcia dels fàrmacs

Barcelona, 26 de juny 2017– El microbioma és una de les àrees de recerca més prometedores del moment. D’entrada, en el nostre cos hi viuen uns 100 bilions de bacteris que són essencials per a la nostra salut. Aquests microorganismes juguen un paper fonamental en molts processos del nostre cos, per exemple la digestió o l’educació del nostre sistema immunitari. Per contra, una disfunció en la nostra microbiota pot contribuir a l’aparició de malalties com l’obesitat, la diabetis, les al·lèrgies, certs tipus de càncer i fins i tot problemes de salut mental.

Per tercer any consecutiu, investigadors internacionals d’alt nivell, i de disciplines molt diverses, es reuneixen els 29 i 30 de juny a CosmoCaixa convocats per B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”. Aquest debat s’ha organitzat amb l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa que compta amb la col·laboració dels millors científics de Vall d’Hebron Institut de Recerca, el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques, la Universitat de Vic i l’Hospital Germans Trias i Pujol.

L’objectiu és desxifrar el gran potencial científic i terapèutic del microbioma en pràcticament totes les disciplines de la medicina actual. La recerca en aquest camp és molt àmplia i una de les més transversals. Hi ha línies d’investigació que estudien l’impacte dels bacteris en l’envelliment, les malalties neurodegeneratives, el càncer, les malalties infeccioses o les malalties de l’aparell digestiu.
Un dels àmbits que més ha centrat la recerca en microbioma és el del virus del VIH.

Al B·Debate sobre microbioma de l’any passat, els científics van discutir sobre com el virus del VIH malmet la paret intestinal, fent els budells més permeables. Aquest perjudici fa que els bacteris de l’intestí traspassin la paret intestinal i accedeixin a la sang, provocant inflamació crònica que condueix a un envelliment accelerat entre les persones que tenen el virus. La infecció disminueix la riquesa bacteriana del microbioma intestinal.

La convivència entre bacteris i fàrmacs

Més de 36 milions de persones estaven infectades pel virus del VIH l’any 2015, d’aquests la majoria – més de 25 milions– viuen a l’Àfrica, on més de la meitat de la població que té el virus no té accés a tractaments antiretrovirals i moren a causa de la sida. A més, fa dos anys gairebé la meitat de les noves infeccions anuals també es van registrar en aquest continent. Segons les darreres dades de les Nacions Unides, al món el perfil majoritari de persona amb el virus és el d’una dona, jove, d’ascendència africana i fidel al seu marit. Davant d’aquesta realitat les dones no tenen prou força per exigir l’ús del preservatiu. Cal doncs, l’apoderament de la dona i la recerca d’altres mètodes que actuïn com a barrera del virus, qüestions que esdevenen claus per canviar la situació.

Una estratègia terapèutica eficaç és, per exemple, l’ús d’un gel amb microbicides que s’aplica a la zona vaginal abans de l’acte sexual per prevenir la infecció del virus del VIH. Fins ara, els microbicides que s’havien provat intentaven eliminar el virus mitjançant processos químics poc efectius i massa tòxics, que entre d’altres efectes secundaris provocaven la irritació de la mucosa vaginal. En canvi, ara s’han desenvolupat gels amb fàrmacs antiretrovirals que estan mostrant millors resultats.

Nichole Klatt, investigadora de la Universitat de Washington, ha publicat aquest mes a la revista Science anàlisis de l’eficàcia d’un nou microbicida basat en el fàrmac tenofovir, que en breu serà d’ús genèric, per prevenir la infecció pel virus del VIH. Els resultats mostren com el tipus de bacteris vaginals influeixen en la resposta del fàrmac. Entre les dones amb un tipus de bacteri vaginal (Lactobacillus) el microbicida ha mostrat una eficàcia del 61%. En canvi, en les noies amb altres tipus de bacteris vaginals la medicació només ha funcionat en un 18% dels casos. Un d’aquests és la Gardnerella, que absorbeix el tenofovir i redueix l’eficàcia del microbicida.

Però no només els bacteris incideixen en la medicació que prenem i varien la resposta de la teràpia. A la inversa, els medicaments també influeixen en la nostra arquitectura microbiana. Per exemple, José Manuel Fernández Real, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, ha publicat a la revista Nature Medicine que la metformina, el fàrmac més habitual entre les persones amb diabetis tipus 2, actua alterant la composició de la microbiota intestinal, fent que aquesta metabolitzi millor els sucres.

Els següents científics estan disponibles per atendre als mitjans o entrevistes, prèvia petició:

• Roger Paredes. Colíder del B·Debate. Investigador de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, on el seu grup de recerca és pioner en estudiar el paper del microbioma intestinal en la infecció pel VIH. També atén persones a la unitat de VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol.

• Nichole Klatt. Investigadora de la Universitat de Washington (EUA). El seu grup de recerca analitza els mecanismes pels quals el VIH causa disfunció gastrointestinal. També, com crear sistemes immunitaris en el tracte reproductiu i desenvolupar noves teràpies, com microbicides.

• José Manuel Fernández de Real. Investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona. Cap de la unitat de diabetis, endocrinologia i nutrició de l’Hospital de Girona Josep Trueta.

• Ian Jeffrey. Investigador de la University College de Cork (Irlanda) investiga el paper de la microbioma intestinal en l’alteració del sistema immunitari i l’origen de malalties com l’artritis reumatoide, l’envelliment i la síndrome de l’intestí irritable.

• Emeran A Mayer. Investigador de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. Pioner en la recerca de la interacció ment, cervell i intestí en les malalties cròniques. Els seus treballs més recents se centren en malaltia inflamatòria intestinal, obesitat i trastorn de l’espectre autista.

EEl programa de B·Debate “The Barcelona Debates on the Human Microbiome 2017. From Microbes to Medicines” (Debat sobre el Microbioma Humà a Barcelona 2017. Dels microorganismes a les medecines) està disponible en aquest enllaç.

PER A MÉS INFORMACIÓ I ENTREVISTES:
Núria Jar                                                             Irene Roch
Gabinet de premsa.                                        B·Debate Departament de Comunicació. Obra Social ”la Caixa”
T. +34 696 79 25 37                                        T. 93 404 60 27 / 669 457 094
premsa@bdebate.org                                    iroch@fundaciolacaixa.es