1. Ciència oberta, una resposta a molts problemes de la ciència

No hi ha una definició oficial i canònica del que és la ciència oberta. Inclou, per descomptat, l'accés obert -la possibilitat d'accedir i consultar les publicacions científiques sense necessitat de pagar per elles, acceptant que el coneixement científic és un dret universal-, però abasta molt més: una ètica molt més transparent sobre com es comparteixen les investigacions i com es jutgen; una revisió sobre què cal subratllar i valorar; una major obertura cap a la societat que permeti a la ciutadania introduir els seus interessos i participar en els seus processos.

"Tenim molts problemes en la ciència actual", va resumir Frank Miedema, degà de la University Medical Center Utrecht, a Holanda. Hi ha el problema de la reproductibilitat: "dels 53 articles sobre càncer més revolucionaris, tan sols 6 d’ells (l’11%) van poder replicar-ho amb els mateixos resultats". O el mecanisme pel qual els científics aconsegueixen la seva reputació, que ve resumit en el lema "publicar o morir" i que implica que "la qualitat i la rellevància estan subordinats a la quantitat, on es premia la investigació de baix risc i a curt termini ". Hi ha un problema fins i tot en els processos pels quals es jutgen els treballs, la coneguda com a revisió per parells, que per a Miedema implica que "en quinze minuts es valora i dictamina un treball d'anys". Amb l'agreujant que moltes vegades no ho realitza l'investigador principal, sinó "un postdoc o fins i tot un estudiant de doctorat, perquè no hi ha temps".

A més, "la investigació biomèdica és molt autoreferencial", va assegurar Miedema. "En general es valoren les publicacions, però no si realment estan servint als pacients, ja que la societat està exclosa del cicle de credibilitat de la ciència". Per aquest motiu s’espera que la ciència oberta i tingui en compte també al públic al qual està responent: "a la ciutadania o només als col·legues científics?".

"Imagina un pacient de leucèmia al qual tractem amb tota la bateria de què disposem: quimioteràpia, un trasplantament de medul·la òssia... En acabar l'enviem a casa, però potser amb un 30% de la seva energia i amb una afectació profunda de la seva libido. Quan el pacient es queixa d'això nosaltres li traiem importància, li diem: sí, d'acord, però el tumor ja no hi és. Al que ell ens respon: d'acord, però jo segueixo aquí", va explicar Miedema. "Hem de tenir en compte els pacients per poder respondre a les seves necessitats".

Amb tot aquest paisatge de fons, el responsable de les polítiques de ciència oberta de la Comissió Europea, René von Schomberg, va presentar algunes de les iniciatives que s'estan impulsant des de la Unió Europea (UE) per a promoure i impulsar la ciència oberta. Entre elles hi ha el llançament d'una plataforma de publicació en accés obert o l'obligació de publicar en obert tota investigació finançada amb fons europeus. Però també -i assumint que l'agenda ha de ser "holística"- s'inclouen aspectes de "innovació responsable", (RRI, per les sigles en anglès de Responsible Research Innovation) que tingui en compte els interessos de la societat, així com l'estudi i introducció de noves mètriques, noves formes de valorar la ciència més enllà de les cites dels articles i el factor d'impacte de les revistes on es publiquen.

Miedema es va preguntar si els científics estaven buscant "una cura o una carrera". La ciència oberta hauria d'ajudar a fer possibles les dues coses. Assumint que hi ha un problema, toca parlar dels obstacles i de les possibles solucions.