3. Dels indicadors al finançament, incloent a la ciutadania

La principal forma d'avaluar la ciència (i una carrera científica) ara mateix és a través d'indicadors bibliogràfics. Algunes d'aquestes mètriques consagrades són el factor d'impacte de les revistes en què es publiquen els treballs (que es relaciona amb les vegades en què els seus articles previs han estat citats) o l'índex H d'un autor (basat també en les vegades en què es fa referència a les revistes a les seves investigacions).

No obstant això, semblen clarament insuficients. I les crítiques al seu ús indiscriminat no deixen de créixer.

"Les mètriques mesuren qualsevol cosa menys el que es vol mesurar. Per descomptat, no determinen la qualitat de la ciència", va assegurar von Schomberg. Per Ismael Ràfols, investigador a l'Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (Ingenio), "els indicadors no haurien de guiar l'avaluació en ciència. Haurien d'estar a la cua del procés, no al capdavant". Ni tan sols alguns dels nous models proposats, com els Social Media Indicators (Altmetrics), que avaluen les vegades en què es descarreguen, esmenten i comparteixen articles a la web o a les xarxes socials, són prou robustos. "Són interessants per explorar el context i les audiències dels articles, però no serveixen com a indicadors generals".

Ràfols advoca per posar el focus no tant en la producció com en els processos d'intercanvi de coneixement, assumint que no hi ha indicadors universals i que aquests s'han d'adaptar al context de la investigació i a la seva comunicació. "La ciència és com una biosfera amb diversos ecosistemes. Si triem un indicador pot ser que en fem créixer només un, d'aquí que haguem de fixar-nos en aquells que mantinguin la diversitat sense comprometre la producció".

Els indicadors clàssics són també un dels pilars en l'avaluació de projectes i l'assignació de fons, un procés que fa a les agències de finançament però també als propis científics, i que és fortament criticat per Johan Bollen, professor a la Universitat d’Indiana, als Estats Units. "Suposen una despesa enorme en temps i diners per redactar propostes que en la seva gran majoria seran rebutjades", assegura (fins a un quart del total d'un programa europeu pot gastar-se en preparar les sol·licituds, segons Bollen). A més, "les avaluacions no prediuen la productivitat i són especialment injustes amb els joves, amb les dones i amb els projectes més innovadors".

Bollen ha desenvolupat una proposta radical, una mena de renda (científica) bàsica universal. Consistiria en que tot investigador, pel sol fet de ser-ho, rebria una quantitat fixa anual. En el cas dels Estats Units, dividir la inversió total pel nombre d'investigadors titulars suposaria que cada un rebria de base uns 250 mil dòlars, segons Bollen. A partir d'aquí, cadascú hauria de donar un percentatge a un altre grup d'investigació de forma anònima. Així, els mateixos científics redistribueixen els fons sense que cap es quedi sense pressupost.

Amb certs ajustos i correccions per evitar biaixos, això tindria molts avantatges, segons Bollen. Permetria dedicar a la recerca totes les hores que actualment es dediquen a redactar propostes; fomentaria la innovació, ja que tot investigador tindria una renda assegurada i això permetria afrontar projectes de major risc; impulsaria una ciència més oberta, perquè els grups veurien de manera directa els avantatges d'ampliar la seva xarxa de col·laboracions i de donar a conèixer el seu treball perquè altres ho valoressin (i ho financin); evitaria que les línies d'investigació es decidissin en petits panells d'avaluació, i obriria la distribució de recursos a tota la xarxa de científics. Tot i que reconeix que això seria una limitació perquè la societat formés part del procés de decisió.

Sobre la RRI (Responsible Research Innovation) i la ciència ciutadana

Les propostes d'innovació oberta compten des de fa un temps amb el model anomenat "Quadruple helix", que advoca per una participació conjunta de quatre actors diferents: les administracions públiques, l'acadèmia, la indústria i la ciutadania. Aquesta última s’ha d'involucrar cada vegada més, tant en certs processos d'investigació com de presa de decisions.

Una de les formes d'apropar-la és a través dels anomenats "Labs", on els usuaris s'impliquen directament en el procés de creació i innovació. "És el nou meme. Tot el que abans era net ara vol ser lab", va fer broma Artur Serra, sotsdirector d’ i2cat i vicepresident de la Xarxa Europea de Living Labs. Serra va presentar algunes de les iniciatives impulsades a Catalunya, com els projectes BiblioLab, Ciència Ciutadana en Acció, BCN Lab o l'Oficina de Ciència Ciudadana de Barcelona.

A més dels processos de co-creació, moltes iniciatives de ciència ciutadana tenen a veure amb investigacions de salut pública, especialment en casos d'emergències. I no només acosten la ciència a la societat, sinó que reverteixen directament en ella.

“La ciència oberta en temps real salva vides ", ha subratllat von Schomberg. "Molts dels èxits aconseguits contra l'Ébola o el Zika no haurien estat possibles si la investigació s'hagués plantejat de manera competitiva, però aquests mecanismes haurien ampliar-se a molts altres àmbits".

El concepte de RRI està cada vegada més en auge, però Marion Dreyer, vicedirectora científica a DIALOGIK, a Stuttgart, va lamentar que des d'Europa no es fes una aposta més contundent per ella. Malgrat l'impuls donat a la ciència oberta, "els programes europeus no tenen un marc ni un pressupost específic per a ella". I segons René von Schomberg, "la ciència oberta és una condició necessària per a una innovació responsable, però no és suficient".

Problemes sobre l'accés a les publicacions, sobre la seva reproductibilitat, sobre les formes d'avaluació i finançament, sobre la seva veritable utilitat, sobre el paper de la ciutadania en els processos i resultats. La ciència oberta ha de tractar d'oferir solucions i alternatives concretes als problemes de la ciència actual. Per incidir en elles, els participants del B·Debate es van reunir en sessions paral·leles enfocades a tractar cada un d'aquests temes. Les seves conclusions i recomanacions es publicaran pròximament amb el ferm propòsit d'impulsar-a Catalunya, a Espanya i a Europa.