2. Sobre l'accés obert, l'ètica i la reproductibilitat de la ciència
Accés obert
Ja han passat 15 anys des de la Declaració de Berlín sobre l'accés obert al coneixement científic. El progrés és evident, i més de 600 institucions europees ja l'han signat. No obstant això, el 80% de les publicacions segueixen estant sota un "mur de pagament". A nivell global, i comptant totes les subscripcions, "les institucions europees paguen una mitjana de 3.800 euros per cada article, únicament per poder llegir-lo", ha apuntat Colleen Campbell, que lidera la difusió de la Iniciativa Open Access 2020. A canvi, "publicar un article en accés obert -que tothom podria llegir sense cap cost addicional- costa de mitjana uns 2.000 euros".
A més de l'escassa publicació encara en accés obert, Campbell denuncia que "la subscripció de les entitats a les revistes és un procés opac. Cada institució no sap el que paga la resta, el que disminueix la pressió sobre les editorials". Per aquest motiu "no hi ha una competició real en el mercat, la qual cosa dificulta que hi hagi un canvi transformador". En qualsevol cas, "no podem seguir donant suport a un sistema basat en subscripcions", ha denunciat. "Necessitem impulsar acords que modifiquin el paisatge".
Un d'aquests moviments és el que s'està impulsant des del Health Research Board (HRB) d'Irlanda, que ha implantat una plataforma d'accés obert on els seus investigadors poden publicar directament els resultats. Com va explicar el seu responsable, Patricia Clarke, és un canvi de la visió tradicional, ja que els treballs amb prou feines triguen "set dies a estar disponibles, i el procés de revisió per parells és públic i posterior". A la pròpia plataforma reconeixen que les seves publicacions no tenen factor d'impacte, però expliquen que "un nombre cada vegada més gran d'institucions donen suport ferm per tal que s'abandoni l'enfocament en les mètriques basades en revistes. Considerem que el més important és el valor intrínsec de la investigació i no el lloc de publicació. Esperem que la investigació oberta del HRB ajudi a canviar l'enfocament de la publicació científica cap a pràctiques que incentivin, reconeguin i recompensin la bona investigació".
En aquest camí també es troba Portugal. Com va explicar la seva secretària d'Estat Maria Fernanda Rotllo, ja s'està implantant una política nacional de Ciència Oberta, canviant polítiques d'avaluació i assumint a més que aquesta va més enllà de l'accés obert i que ha d'acostar el coneixement científic a la societat.
Ètica i reproductibilitat
Estem davant d'una crisi de reproductibilitat? Estan gran part dels estudis científics esbiaixats i viciats per la imperiosa necessitat de publicar? Científics de l'empresa Amgen només van aconseguir reproduir un 11% de 53 importants estudis bàsics sobre el càncer. D'altres científics, de l'empresa Bayer, van ser capaços de fer-ho únicament amb una quarta part dels treballs sobre 67 fàrmacs en investigació.
Per Ian Sullivan, coordinador al Center for Open Science de Richmond, Estats Units, la "narrativa de crisi" té avantatges, ja que pot funcionar com "un interruptor poderós per al debat i animar a buscar solucions". No obstant això, també amaga perills, com posar el focus excessivament en les accions o els actors que estan funcionant de forma incorrecta o promoure una visió de la ciència basada en els anomenats "fets alternatius", les teories conspiratòries i les modernes fake news . Sullivan proposa passar ràpid a la "narrativa d'oportunitat", que busqui solucions mentre no perd de vista les fites assolides. Com a part de les primeres, la ciència oberta és una promesa atractiva: una major transparència en la investigació que posa l'èmfasi més en el valor i en la cooperació que en la mera competició. Per promoure-la, Sullivan no advoca perquè tothom es faci activista, sinó per un egoisme altruista, per "aportar raons egoistes en favor de pràctiques que produeixin els beneficis col·lectius desitjats".
Itziar de Lecuona, membre de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, discrepa en l'enfocament: "ens hem de moure dels principis als actes, i no al revés", ha assegurat. A més, es va mostrar crítica amb "els ideals que queden bé en un Power Point", perquè després "baixes a la realitat i veus la bretxa enorme que hi ha entre com són les coses i com haurien de ser". De fet, "moltes de les directrius de la ciència oberta ja es van legislar fa dècades, però gairebé no s'ha avançat en elles".
D'altra banda, "es parla molt de la relació entre ciència i societat, però la ciutadania desconeix en gran mesura com funciona el món científic. La ciència oberta és positiva, però aquest món conté una lluita salvatge sotmesa a regles de mercat. Hi ha moltes més coses per resoldre, a part del problema de la ciència oberta".